La Serra d'en Galceran

La Serra d'en Galceran
La Serra d'en Galceran

dimecres, 22 de febrer de 2017

Rosildos

Els Rossildos és una pedania de la Serra d’en Galceran, situada al norest del terme municipal de la Serra i junt a la carretera CV-15, que porta d’Ares del Maestrat a Castelló. Compten actuament amb 370 habitants repartits principalment en el nucli urbà i en menor nivell en els nombrosos masos disseminats pel seu entorn.

Rosildos es una pedanía de Sierra Engarcerán, situada al noreste del término municipal junto a la carretera CV-15, que lleva de Ares del Maestrat a Castellón. Cuenta actualmente con 370 habitantes repartidos principalmente en el núcleo urbano y en menor nivel en las numerosas masías diseminadas por su entorno.

Una de les característiques més destacables de l’entorn d’Els Rossildos és l’existencia de nombrosos masos, dels que podem destacar el Mas de Parral, el Mas d’Albadàs, el mas del Brusalet, el mas de l’Hostal d’Agustino o el mas de Puchols de Dalt. Els masos més antics són El Parral, el Mas de Domingo, el Mas Roig, La foia del Sabater i el Carasol. Algun d’aquestos masos han estat rehabilitats i reformats per a ús de turisme rural i així poder gaudir del seu entorn tranquil, en ple contacte amb la natura.

Una de las características más destacables del entorno de los Rosildos es la existencia de numerosas masías, de las que podemos destacar el mas de Parral, el mas d’Albadàs, el mas del Brusalet, el mas de l’Hostal d’Agustino o el mas de Puchols de Dalt. Las masías más antiguas son el Parral, el mas de Domingo, el mas Roig, la foia del Sabater y el Carasol. Alguna de estas masías han sido rehabilitadas y reformadas para uso de turismo rural y así poder disfrutar de su entorno tranquilo, en pleno contacto con la naturaleza.


Origen de Rossildos/ Origen de Rosildos:

Des de temps medievals, transcorria per Rossildos el camí reial de València a Morella, sent un pas de ramats transhumants fins Aragó.

Desde tiempos medievales, transcurría por Rosildos el camino real de Valencia a Morella, siendo un paso de rebaños transhumantes hasta Aragón.

Antigament, quan la carretera vella passava pel costat de la Rambla Carbonera, només hi havia unes poques cases situades als Putxols de Dalt i als Putxols de Baix.

Antiguamente, cuando la carretera vieja pasava junto a la Rambla Carbonera, sólo habían unas pocas casas situadas en els Putxols de Dalt y els Putxols de Baix.

Als voltants de l’any 1919 amb l’apertura de la nova carretera de Castelló a Albocàsser, Els Rosildos només comptava amb dos cases, la casa d’Agostino i la casa del Joanos. Aquesta carretera va ser el motor principal del desenvolupament de la zona ja que va donar lloc a l’aparició de dos hostals: l’Hostal de Pau i l’Hostal d’Agostino (també conegut com Hostal del Botigué), els dos propietaris dels hostals eren germans. La carretera tenia un trànsit de carros que transportava fusta i carbó des de Vilafranca a Castelló i a la tornada venien carregats de mercaderies com arròs, sucre, etc. Així doncs, els hostals proporcionaven descans als homes i als animals que per alli passaven.

Alrededor del año 1919 con la apertura de la nueva carretera de Castellón a Albocacer, Los Rosildos sólo contaba con dos casas, la casa de Agustino y la casa de los Joanos. Esta carretera fue el motor principal del desarrollo de la zona ya que dio lugar a la aparición de dos hostales: el Hostal de Pau y el Hostal de Agustino (también conocido como e l"Hostal del Botigué"), los dos propietarios de los hostales eran hermanos. La carretera tenia un tránsito de carros que transportaban madera y carbón desde Vilafranca a Castellón y de vuelta venían cargados de mercancías como arroz, azúcar, etc. Así pues, los hostales proporcionaban descanso a los hombres y animales que por allí pasaban.

La primera estafeta de correus, a càrrec de José Valls, portava el nom de Les Delícies, però el lloc era conegut com Els Putxols.

La primera oficina de correos, a cargo de José Valls, llevaba el nombre de Las Delícias, pero el lugar era conocido como Els Putxols.

A l’any 1925 es va construir un molí de farina, propietat de Manuel Puchol (fill de Tomás Puchol) i les primeres escoles.

En el año 1925 se construyó un molino de harina, propiedad de Manuel Puchol (hijo de Tomás Puchol) y las primeras escuelas.

La quantitat de cases que anaven construint-se a la part de dalt de la nova carretera va propiciar el fet de donar un altre nom al lloc que el diferenciara dels Putxols i així evitar confusions a l’hora de rebre el correu, mercaderies, etc. Així, a l’any 1925 aquella nova zona del Putxols ja era coneguda com Els Rosildos.

La cantidad de casas que iban construyéndose en la parte de arriba de la nueva carretera propició el hecho de dar otro nombre al lugar que lo diferenciaría de Els Putxols y así evitar confusiones a la hora de recibir el correo, mercancías, etc. Así, en el año 1925 aquella nueva zona de Els Putxols ya era conocida como Los Rosildos.

La llum elèctrica i la construcció de l’esglèsia es va fer gràcies al treball col.lectiu de tots els veïns mitjançant la pràctica del jornal de vila. Aquesta pràctica consistia en realitzar un treball comunitari o bé efectuar un pagament en metàl.lic del jornal corresponent. Els diners aconseguits en metàl.lic s’utilitzaven per a la compra dels materials necessaris.

La luz eléctrica y la construcción de la iglesia se hizo gracias al trabajo colectivo de todos los vecinos mediante la práctica de el "jornal de vila". Esta práctica consistía en realizar un trabajo comunitario o bien efectuar un pago en metálico del jornal correspondiente. El dinero recaudado en metálico se utilizaba para la compra de los materiales necesarios.

La llum es va portar a finals del anys 50 i l’església va ser inaugurada pel Bisbe José Pont i Gol el dia 02 d’octubre de 1966.

La luz eléctrica llegó a finales de los años 50 y la iglesia fue inaugurada por el Obispo José Pont y Gol el día 02 de octubre de 1966.

Aquesta activitat comunitària, la construcció de noves cases i la quantitat nombrosa de massos del voltant han donat lloc a l’actual Rosildos.

Esta actividad comunitaria, la construcción de nuevas casas y la numerosa cantidad de masías de los alrededores han dado lugar al actual Rosildos.

dimarts, 21 de febrer de 2017

Ivarsos

Els Ivarsos és una xicoteta població que forma part del municipi de La Serra d'en Galceran, situada junt amb la carretera CV-10, d' Ares del Maestrat a Castelló.


Ibarsos es una pequeña población que forma parte del municipio de Sierra Engarcerán, situada junto con la carretera CV-10, de Ares del Maestrat a Castellón.

Ja en temps medievals, Els Ivarsos, juntament amb la rambla Carbonera, va ser una extensa masada del terme de La Serra i un hostal situat a la vora del camí reial de València a Morella, just des d'on arrancava un ramal cap a Culla. Els Ivarsos era també un lloc de pas de ramats transhumants (aljubs, pous,etc. ).

Ya en tiempos medievales, Los Ibarsos, junto con la rambla Carbonera, fue una extensa masía del término de La Sierra y un hostal, situado al lado del camino real de Valencia a Morella, justo desde donde arrancaba un ramal hacia Culla. Los Ibarsos era también un lugar de paso de rebaños trashumantes (aljibes, pozos,etc. ).

Les primeres dades històriques, segons l'arxiu del Regne de València, les trobem a l'any 1583, data en la qual es va establir el Mas d'Els Ivarsos.

Los primeros datos históricos, según el archivo del Reino de Valencia, las encontramos al año 1583, fecha en la cual se estableció la Masía de Los Ibarsos.

A l'any 1601, Nicolau Casalduch "l'Antic" va donar permís als seus vasalls per ampliar aquest establiment.

En el año 1601, Nicolás Casalduch "el Antiguo" dio permiso a sus vasallos para ampliar este establecimiento.

Al 1669, Jaume Casalduch, renuncia al dret de fadiga mantenint el domini sobre "el mas dels Ivarsos".

En 1669, Jaime Casalduch, renuncia al derecho de fadiga manteniendo el dominio sobre "la masía de los Ibarsos".

Al s.XVIII, la masada augmenta la seua població amb la construcció de la Ermita dels Desemparats.

En el s.XVIII, la masía aumenta su población con la construcción de la Ermita de los Desamparados.

A principis del s.XX, l'apertura de la carretera de Castelló a Albocàsser va encetar una nova alineació de cases i hostals. Avançat el s. XX, els Ivarsos ha anat experimentant un notable creixement demogràfic i urbanístic i ha diversificat les seues funcions viàries.

A principios del s.xx, la apertura de la carretera de Castellón a Albocàsser comenzó una nueva alineación de casas y hostales. Avanzado el s. XX, los Ibarsos ha ido experimentando un notable crecimiento demográfico y urbanístico y ha diversificado sus funciones viarias.


Els Ivarsos compte actualment amb 420 habitants repartits principalment en el nucli urbà (356 habitante) i en menor nivell en els diferents masos disseminats pel seu entorn.

Cuenta actualmente con 420 habitantes repartidos principalmente en el casco urbano (356 habitantes) y en menor nivel en las diferentes masías diseminadas por su entorno.

Els Ivarsos és una població en procès de transformació, on el pes de l'agricultura i la ramaderia estan perdent força en referència als sectors de la indústria i la construcció.

Es una población en proceso de transformación, donde el peso de la agricultura y la ganadería están perdiendo fuerza en referencia a los sectores de la industria y la construcción.

Des dels Ivarsos es poden realitzar nombroses excursions, especialment a peu pels agradables senders que ens porten al Tossal de la Cova o la Tossal de la Vila.

Desde los Ibarsos se pueden realizar numerosas excursiones, especialmente a pie por los agradables sendas que nos traen al Tossal de la Cueva o la Tossal de la Villa.

Curiositats/ Curiosidades:

Abans de la guerra civil hi havia una escola al "pinaret". Més tard es construiren, a jornal de vila, les noves escoles de xiquets i xiquetes a la plaça on ara es troben les dependències municipals i llar dels jubilats.

Antes de la guerra civil había una escuela en el "pinaret". Más tarde se construyen, a jornal de villa, las nuevas escuelas de niños y niñas a la plaza donde ahora se encuentran las dependencias municipales y el hogar de los jubilados.

L'obra més significativa va ser al 1965, quan a jornal de vila, es va baixar l'aigua de la font del Mas d'en Vent fins els Ivarsos i es va construir el dipòsit i les tres fonts.

La obra más significativa fue al 1965, cuando a jornal de villa, se bajó el agua de la fuente de la masía de Viento hasta los Ibarsos y se construyó el depósito y las tres fuentes.


dilluns, 20 de febrer de 2017

Rutes Culturals per la Serra d'En Galceran

Rutes culturals per el nucli urbà de la Serra d'En Galceran. 
Rutas culturales por el núcleo urbano de Sierra Engarcerán.

Mínim persones per grup /Mínimo personas por grupo: 20

Preu per grup /Precio por grupo: 50 €.


Duració/ Duración:   1h 30 min.

Recorregut/ Recorrido: 

Recorregut 1, Patrimoni Cultural:
Recorrido 1, Patriomonio Cultural:
  • Pou de Neu./ Pozo de Nieve
  • Església de Sant Bartomeu./Iglesia de San Bartolomé.
  • Palau Casalduch i Museu Bisbe Beltrán./ Palacio Casalduch y Museo Obispo Beltrán.
  • Museu Francisco Agut./ Museo Francisco Agut.


Recorregut 2, Tradicions:
Recorrido 2, Tradiciones:
  • Museu a l’Aire Lliure Francisco Agut i Roure Valencia centenari./ Museo al Aire Libre Francisco Agut y Roble Valenciano centenario.
  • Forn de Calç./ Horno de Cal.
  • Destil·leria d’espígol./ Destilería de espliego.
  • Poblat Iber “Els Castellàs”./ Poblado Ibero "Els Castellàs".







dimecres, 15 de febrer de 2017

Dia de l'arbre a la Serra d'en Galceran

L'Associació Cultural els Castellàs el proper dia 5 de març farà una petita eixida fins al Museu a l'Aire Lliure Francisco Agut. Si vols tindre el teu propi arbre, plantar-lo i vore com es fa gran a la vegada que tu, acudeix a aquesta cita. On també hi haurà una petita excursió al Roure Valencià.

Caldrà portar roba còmoda, calcer adequar i esmorzar. 
Eixida a les 10.00 h. del local de l'associació en la plaça de l'Era.

Cartell eixida dia de l'arbre