Visita als gravats

Aquest matí els descobridors dels gravats paleolítics del Barranc de la Guitarra, Rafael Martínez i Pere Miquel Guillem, acompanyats d'un profesor de la Universitat de Cambridge. han visitat l'Abric d'en Melià

Activitats de muntanya: Espelologia

La Cova Santa

El nostre terme, amb més d'un centenar d'avencs i coves catalogats és un lloc ideal per a la pràctica de la espeleologia.

Catàleg d'avencs i coves al terme de la Serra d'en Galceran elaborat per l'Espeleo club Castelló. Descripció i topografia.

Nuestro término municipal, con más de un centenar de simas y cuevas catalogadas, es un lugar ideal para practicar la espeleología.

Catálogo de simas y cuevas del término municipal de Sierra Engarcerán, elaborado por el Espeleo Club Castellón. Descripción y topografía.

Camí de Sant Jaume

 

Membres de la Junta de la Associació d’Amics de la Ruta Jacobea “Ultreia” de Castelló, han entregat a l’Ajuntament de la Serra unes manisetes per a senyalitzar el camí al seu pas pel casc urbà. Al mateix temps l’Alcalde els hi ha anunciat que el proper 3 de Maig coincidint amb la realització de la etapa La Pobla Tornesa-La Serra per un nombrós grup de pelegrins es té previst inaugurar el Refugi de pelegrins a la zona recreativa de la Foresa, junt a la zona d'acampada lliure de la Serra d'en Galceran.

Turisme matemàtic

Col·lecció Bisbe Bertran

El Blog Turisme matemàtic fa una referencia a aquesta maniseta que forma part de la Col·lecció museugràfica Bisbe Bertran. La aritmética en los fogones de Sierra Engarcerán

Visita de ceramistes australians

 

 

Un grup de ceramistes australians i britànics visiten la col·leció Bisbe Bertran.



Parc Cultural Valltorta-Gasulla

Revista del Patrimoni Cultural Valencià

La Serra d'en Galceran i la Serratella s'han incorporat al Parc Cultural Valltorta-Gasulla.

Atmetlers en flor

Atmetlers en flor a Rossildos

La floració del atmetlers. Una bona escusa per a conèixer la Serra d'en Galceran.

Senderisme: Excursió a la Cresta dels Murons

Diumenge 23 de Febrer. Organitza Associació Amics de la Muntanya.

Escalada en boulder: Sector Barranc de la Roca Roja

Escalada en bloc: Barranc de la Roca Roja

Resenyes generals

Via ferrata, Pont Tibetà i Ràpel: Roca del Figueral

Informació i localització

Roca del Figueral 

Escalada: Sector Barranc de l'Assester (Mas de Domingo)

Sector Roca de l'Assester (Mas de Domingo)

Localització completa de totes les zones

Escalada: Sector Barranc de la Guitarra

Sector del Barranc de la Guitarra

Informació amb plànol de situació

Senderisme: GR-CV 230

En període d'homologació

Eixim des del poble de la Serra i ens dirigim cap al Roure Valencià (catalogat al segle XVIII pel botànic Cavanilles), agafem la sendera que ens condueix fins a la font de l’Ombria passant per una zona de pins del tossal de la Mola. Des de la font de l’Ombria, ens dirigim cap al barranc de Gargallo. Agafem una sendera que ens condueix fins al barranc de la Roca Roja, deixant-nos a mà dreta la sendera que ens condueix fins al tossal de Saragossa (1081.5 m). Comencem la baixada del barranc de la Roca Roja( lloc de gran bellesa ecològica per la seua gran varietat de plantes i arbres). Durant la baixada ens trobarem amb teixos, grèvols, orons, galcerans, entre d’altres plantes i arbres. Una vegada arribats al final del barranc enllacem amb una sendera que ens condueix a la zona dels Malladàs- paratge de les Deveses-antic lloc de transhumancia(refugis pastorals, forns de calç, pous i fonts)amb un alt valor ecològic tant pels seus arbres mil•lenaris i centenaris (teixos, genebres, alzines) com per les espècies que tenim en ella (cabra hispànica, voltor). En aquesta zona és molt freqüent la pràctica de l’espeleologia, ja que tenim coves amb una profunditat de fins a 116 metres. Ens dirigim cap a la bassa del Bosc (1028 m) i des de la mateixa comencem una baixada pel paratge de les Deveses on gaudirem de les vistes, passant per refugis pastorals, fonts, molins i unes antigues mines de ferro. Arribant a la part més baixa ens dirigim cap als Rossildos, zona ideal per a assaborir la gastronomia de la nostra zona.

Salimos desde el pueblo de Sierra Engarcerán y nos dirigimos hacia el Roble Valenciano (catalogado en el siglo XVIII por el botánico Cavanilles), cogemos el sendero que nos conduce hasta la fuente de la Umbría pasando por una zona de pinos del Tossal de la Mola. Desde la fuente de la Umbría, nos dirigimos hacia el barranco de Gargallo. Cogemos un sendero que nos conduce hasta el barranco de la Roca Roja, dejándonos a mano derecha el sendero que nos conduce hasta el Tossal de Zaragoza (1081.5 m). Empezamos la bajada del barranco de la Roca Roja (lugar de gran belleza ecológica por su gran variedad de plantas y árboles). Durante la bajada nos encontraremos con tejos, acebos, orones, ruscos, entre otras plantas y árboles. Una vez llegados al final del barranco enlazamos con un sendero que nos conduce a la zona de los Malladàs -paraje de las Dehesas- antiguo lugar de transhumancia (refugios pastorales, hornos de cal, pozos y fuentes) con un alto valor ecológico tanto por sus árboles milenarios y centenarios (tejos, enebros, encinas) cómo por las especies que tenemos en ella (cabra hispánica y buitre). En esta zona es muy frecuente la práctica de la espeleología, puesto que tenemos cuevas con una profundidad de hasta 116 metros. Nos dirigimos hacia la balsa del Bosque (1028 m) y desde la misma empezamos una bajada por el paraje de las Dehesas donde disfrutaremos de las vistas, pasando por refugios pastorales, fuentes, molinos y unas antiguas minas de hierro. Llegando a la parte más baja nos dirigimos hacia Rosildos, zona ideal para saborear la gastronomía de nuestra zona.

Eixim dels Rossildos cap a la roca del Figueral (zona d'esports d'aventura-via ferrata), passant per la font del Junquet i construccions de pedra seca seguint un antic assegador. Una volta hem arribat al mas de Paula, ens dirigim cap al Coll de la Bandereta, punt d'encreuament de senderes. Des d'ací ens dirigim cap al mas de Domingo passant per la font dels Povets i la font del Deseo o les Fontetes. Baixant aquesta senda podem albirar els gravats paleolítics del barranc de la Guitarra (pintures rupestres). Passem pel mas de Domingo i ens dirigim cap al mas d’Agut, agafant una senda antiga que ens condueix fins a la font del mas d’Agut. Des d'este punt comencem un descens que ens conduirà fins al mas la Marina (on trobarem un genebre centenari).

Salimos de Rosildos hacia la roca del Higueral (zona de deportes de aventura-vía ferrata), pasando por la fuente del Junquet y construcciones de piedra seca siguiendo un antiguo azagador. Una vez hemos llegado a la masía de Paula, nos dirigimos hacia el Coll de la Bandereta, punto de cruce de senderos. Desde aquí nos dirigimos hacia la masía de Domingo pasando por la fuente de los Povets y la fuente del Deseo o las Fontetes. Bajando esta senda podemos divisar los grabados paleolíticos del barranco de la Guitarra (pinturas rupestres). Pasamos por la masía de Domingo y nos dirigimos hacia la masía de Agut, cogiendo una senda antigua que nos conduce hasta la fuente de 

la masía 

de Agut. Desde este punto empezamos un descenso que nos conducirá hasta 

la masía 

Marina (donde encontraremos un enebro centenario).

Ascendint cap al mas de les Eretes, enllaçarem amb una senda direcció al mas d’en Vent passant per la font dels Fontanals i arribant fins a la font del mas d’en Vent . Arribats a aquest punt ens dirigirem cap al nucli dels Ivarsos. Després d'un descans merescut, agafem una antiga senda que pujava fins a la població de la Serra, passant pel mas d’en Coll i el tossal de la Collada. Des del mas d’en Coll ens dirigim cap al mas dels Regalleros i enllacem amb una senda ascendint el barranc de la Mansa, que ens condueix fins a la barraca de Perfecto i el tossal de la Covassa. Vorejant este tossal ens dirigim a la font de la Ballestera i a la font dels Solés. Ací enllacem amb una sendera per a dirigir-nos al Toll (sénia, molí fariner, pou i teuleria)lloc d'antics oficis. Seguirem per una senda que ens conduirà a l'ermita de Sant Miquel, passant per la Cova Santa. Des de l’ermitori de Sant Miquel (font de Sant Miquel), i voltant el tossal de la Canada ens dirigim a la població de la Serra d’en Galceran, acabant així un recorregut recordant als nostres avantpassats.

Ascendiendo hacia la masía de les Eretes, enlazaremos con una senda dirección a la masía de Viento pasando por la fuente de Fontanals y llegando hasta la fuente de la masía de Viento. Llegados a este punto nos dirigiremos hacia el núcleo de Ibarsos. Después de un descanso merecido, cogemos una antigua senda que subía hasta la población de Sierra Engarcerán, pasando por la masía de Coll y el tossal de la Collada. Desde la masía de Coll nos dirigimos hacia la masía de los Regalleros y enlazamos con una senda ascendiendo el barranco de la Mansa, que nos conduce hasta la barraca de Perfecto y el tossal de la Covassa. Bordeando este tossal nos dirigimos a la fuente de la Ballestera y a la fuente de los Solés. Aquí enlazamos con un sendero para dirigirnos al Charco (noria de regadío, molino harinero, pozo y una tejería) lugar de antiguos oficios. Seguiremos por una senda que nos conducirá a la ermita de San Miguel, pasando por la Cueva Santa. Desde el ermitorio de San Miguel (fuente de San Miguel), y cercando el tossal de la Canada nos dirigimos a la población de Sierra Engarcerán, acabando así un recorrido recordando a nuestros antepasados

.

Llocs d'interès: La casa-palau del Bisbe Beltran

La casa-palau abans de la seua restauració

La Casa Palau del Bisbe Beltán es troba en el núm. 5 del carrer del mateix nom, en el municipi de La Serra en Galceran. Es troba distribuïda en planta baixa i dos pisos. S'accedix des del carrer Bisbe Beltran on es troba el vestíbul, amb el paviment de cudol, la cuina, diverses habitacions, un pati interior i les escales d'accés al primer i segon pis.

 

L''edificació és de l'últim quart del segle XVIII i ha estat objecte de diverses reformes per a permetre la seua habitabilitat. Respon al tipus de vivenda rural de la zona, per a una família acomodada.

La casa un cop restaurada

Edificada en un declivi, l'entrada principal permet l'accés directe al que és primer pis en la zona posterior, i a causa d'açò es troben en este nivell la cuina i el menjador annex, mentres que en la immediatament superior estan les habitacions.

 

 Resulta de gran interés el conjunt de ceràmica arquitectònica conservada in situ  durant molts anys i que ara forma part de la Col-lecció museográfica que es trova a l'Ajuntament. en este edifici. D'una banda un conjunt de paviments de taulellets de sèrie del darrer quart del segle XVIII en la planta noble i per un altre l'entaulellat de la cuina resolt segons la moda imperant en el primer quart del segle XIX amb taulellets de figura complerta juxtaposats a gust del propietari de la casa. Esta cuina és un recinte rectangular de 8x4 metres que es troba a la dreta de la porta priseus costats majors, en el que hi ha a més una finestra de comunicació interna; el flanc oposat conserva el banc entaulellat en superfície amb taulellets blancs i uns estants alts ancorats, per a la col·locació d'utensilis, així com una gran finestra a l'exterior. El flanc xicotet del fons té un llar i una xicoteta porta que comunica amb el menjador i altres dependències de la planta baixa. El cobriment es resol amb bigues transversals i revoltons d'arc molt rebaixat.

Llocs d'interès: Museu Francisco Agut

El Museu Francisco Agut va ser inaugurat a l'any 2011 i està ubicat al carrer Sant Antoni al nucli urbà de la Serra. Francisco Agut, nascut a la Serra, concretament al Mas de Miralles, ha dedicat gran part de la seua vida a treballar la pedra de forma totalment artesanal. 

Entrada al museu

Encara que part dels seus treballs han viatjat a territori nacional i internacional com ara Italia o Estat Units, el seu poble natal compta amb una important col.lecció d'escuts i creus tallades en pedra que es poden visitar durant tot l'any i que ens donen una idea del gran treball realitzat.

La història d'esta curiosa col·lecció, naix després de rebre un encàrrec del Vaticà. Este encàrrec no va ser un altre que el de tallar diversos escuts papals. Francisco realitza el treball i, després, decidix aprofundir més en el tema, començant la magnífica col·lecció que podem disfrutar en este museu que porta el seu nom. 

Interior del museu

El treball que trobem al museu consistix en una col·lecció que representen els escuts pontificis de cada un dels Papes que han ostentat esta figura des de fa 900 anys fins a Joan Pau II. Són més de 80 peces de 60 kg. cada una, tallades a mà. Una cosa que ens pot cridar l'atenció són les diferents textures que utilitza en la composició, i és que cada línia, cada textura, cada forma de tallar, representa un color distint.

Museu

L'edifici que alberga la col.lecció d'escuts papals ha estat restaurat respectat l'arquitectura tradicional valenciana, on a la planta superior destaca el trespol  encanyssat i una finestra que oberta, ens regala un magnífic paisatge que ensenya totes les terres de l'antiga baronia dels Casalduch.  

Escuts del museu

Les visites al museu estan incloses en la visita guiada "Ruta Urbana".  

Més fotos

Llocs d'interès: La cova santa

La Cova santa

La Cova Santa és una cavitat natural situada en terrenys del Mas de Gaspar pel que també és coneguda com a Cova del Mas de Gaspar. L'entrada és localitza a la vessant del barranc que partint del tossal de la canyada (Tossal de la Canà) s'uneix 500 metres aigua baix de la mateixa amb el barranc del toll. En 1960 el Pare Vicente Javier Tena va col·locar una rèplica de la Verge de la Cova Santa d'Altura, encara que el nom és anterior a aquest fet.

La cova santa

Es l'hàbitat d'un artropode invertebrat batejat amb el nom de gollumjapys smeagol i que només el trobem al centre de la província de Castelló.

Per a més información consulteu la topografía i descripció fetes per l'Espeleo Club de Castelló.

Mes fotos a la galería de fotografía nocturna (autor: Esteban Ferrando)

Aquesta Cova està tancada per tal de preservar-la, aquells que vulguen visitar-la han de ficar-se en contacte amb l'ajuntament al número 964706601 de 8:30h, a 14:30h. o contactant per correu electrònic a la següent direcció info@sierraengarceran.es

El horari de visites és el següent: 

• Tot l'any: 

-De dilluns a divendres amb horari de 09:00 a 14:00h. 

• En estiu del 18 de juliol al 30 d'agost:

-De dilluns a divendres amb horari de 09:00 a 14:00h. 

-Dissabte de 10:00h a 14:00h i de 16:30h a 19:30h.
-Diumenge de 10:00 a 14:00h.

Llocs d'interès: El roure Valencià

Roure Valencià

Este arbre autòcton va ser catalogat per l'insigne botànic Cavanilles al segle XVIII, moment en el que va fixar la seua posició taxonòmica i filiació botànica, fins aleshores desconeguda, donant-li un nom: Quercus valentina. 

Roure Valencià

I així figura en la Flora Europea de Cambridge: Quercus valentina Cav, familia fagadeae. 

Podeu consultar la descripció completa d'esta espècie de roure en l' Herbari Virtual de  la Universitat de les Illes Balears.

Ens diu el botànic Calduch que "cuando Cavanilles peregrinaba por toda la amplitud de nuestro pais (siglo XVIII), fue justamente en la Serra d’en Galceran, donde le llamó la atención el aspecto sorprendente e inusitado que ofrecían algunas carrascas en el encinar, que desde las mismas paredes del pueblo, se extendían por toda la umbría de la sierra vecina. Y fue una de aquellas carrascas -que no era carrasca- donde encontró características diferenciales suficientes, para crear una nueva especie, y sobre ellos, basó su estudio y descripción consiguiente, denominando a dicho ejemplar tipo: Quercus valentina".

El roure forma part d'una xicoteta ruta circular (SL-CV94), que ens porta des de la Serra per la Font de l'Ombria, Els Castellàs (antic poblat íber) fins arribar a este  emblemàtic arbre.   

Llocs d'interès: Els Gravats Paleolítics

Detall dels gravats

A les 11:30 del 14 de maig de 2000 van ser descoberts per Rafael Martínez, Pere Guillem Calatayud i Francisco Melià. Es coneixen acadèmicament com els gravats de l'abric d'en Melià, en homenatge a un dels descobridors i es troben al barranc de la guitarra, vora el nucli urbà de Rossildos.

 

L'abric té uns vuit metres de llargaria per quatre d'alçada. i acull un conjunt de 15 figures zoomòrfiques talladles a la roca amb rudimentaris burins. Actualment es trova protegit per una reixa de ferro.

Calc dels gravats

Conjunts com aquest són extraordinariament escasos a l'aire lliure, a la Península ibérica en  trobem de similars a Foz de côa (Portugal), la Cova Fosca (Alacant) o la Cova del Moro a Tarifa. Es poden datar al voltant del 10.000 a.c.

 

Llegiu l'article publicat pels seus descobridors a la revista Saguntum

Llocs d'interés: el Palau Casalduch

El Palau Casalduch i Muñoz, conegut popularment com “El Fort” o “Castell de la Serra en Galceran” és una mostra notable d'arquitectura gòtica civil valenciana que conserva la fatxada original i que en l'actualitat acull les dependències de l'Ajuntament, sent propietat de l'Excma. Diputació Provincial.

Façana principal

Sobre la porta d'accés podem observar l'escut heràldic dels Casalduch, barons de la Serra d'en Galceran, La Pobla, Benicàssim i Montornés des del segle XVI quan Nicolas Casalduch va vincular la baronia al seu cognom.

Detall de l'escut

Detall de la porta

En l'entrada ens trobem tres arcs gòtics amb dos teginats de fusta un dels quals és original del segle XVI.

Arcs gótics i teginats

La planta noble o superior ha estat rehabilitada per l'Ajuntament per a acollir la col·lecció museogràfica dedicada al Bisbe Felipe Bertran, Bisbe de Salamanca i Inquisidor General, durant el regnat de Carles III, així com a altres manifestacions artístiques i històriques de rellevància local.

Entre les peces que s'exhibeixen destaquen els entaulellats de la cuina de finals del segle XVIII i principis del XIX que ha sigut recentment adquirida per l'Ajuntament. En la planta baixa de l'Ajuntament ens trobem amb peces cedides com el "Abrazo a la naturaleza" de Tomas Roures i un llenç de Carmen Ibarra titulat "Jungla de subjetividad" de l'any 2004.

"Jungla de subjetividad"

Al pati del Palau trobem un espai que acull una col·lecció d'un centenar de creus tallades en pedra, representant aquest símbol a través de la història. Esta obra ha estat realitzada per l'artesà local Francisco Agut.

Arc gótic pati

Llocs d'interès: El Tossal de la Vila

El Tossal de la Vila és un jaciment arqueològic situat en el conegut i emblemàtic turó del mateix nom de 954 metres sobre el nivell del mar a l'oest del nucli urbà de la Serra d'en Galceran, en la comarca de la Plana Alta (província de Castelló, Espanya). Té la declaració de Bé d'Interés Cultural (BIC).

Les excavacions arqueològiques han identificat com a l'àmplia plataforma que conforma el cim es conserven les restes d'un poblat protegit amb muralla situada en les parts més accessibles.

S'ha determinat que el poblat presenta dues fases d'ocupació diferenciades en el temps. La més antiga se situa entre finals de l'Edat de Bronze i inicis del Ferro Antic (Segles VIII-VII abans de l'Era). La segona i més recent s'ha datat en el segle X de la Era.

Des de l'any 2012 les excavacions s'han anat efectuant en campanyes d'entre 2 i 3 setmanes mitjançant voluntariat gràcies a la col.laboració de l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran amb el Servei d'Arqueologia de la Diputació de Castelló.

Vista General del Tossal de la Vila

 SITUACIÓ I TERRITORI

El Tossal de la Vila està situat en un dels punts més elevats de La Serra coneguda com d'en Galceran, un dels sistemes centrals de la província de Castelló que separa el corredor de la rambla Carbonera respecte del Pla de l'Arc i el corredor de les Coves de Vinromà.

La situació del Tossal de la Vila, amb els seus 954 metres d'altitud, li atorguen una excepcional visibilitat, com demostra el fet que des d'allí els veïns asseguren que és possible vore fins a 22 municipis de la província de Castelló. És per açò que s'interpreta que una de les causes per a la seua ocupació en el passat siga precisament el seu caràcter estratègic.

Arqueològicament dins del terme municipal de la Serra d'en Galceran es coneixen diferents troballes arqueològiques de certa rellevància, entre les quals cal destacar els gravats paleolítics o epipaleolítics del Barranc de la Guitarra (publicats com de l'Abric d'en Melià), la Cova Redona amb restes del tercer mil.lenni abans de l'Era i el poblat ibèric del Castellar.

La part superior del Tossal de la Vila es presenta com una gran plataforma de 114 x 60 metres, amb una superficie habitable superior a 0,4 hectàrees, on majoritariament aflora la roca calcària. La part est resulta inaccessible per la presència de penya-segats, mentre que presenta una accessibilitat fàcil per la part nord, oest i sud, zones on precisament es disposa la muralla.

Situació Tossal de la Vila

EL TOSSAL DE LA VILA ENTRE EL BRONZE FINAL I EL FERRO ANTIC (Segles VIII-VII abans de l'Era) 

La primera ocupació humana del Tossal de la Vila es va produir cap a segle VIII abans de l'Era i va finalitzar cap a mitjan segle VII abans de l'Era com a conseqüència d'un incendi.

De moment s'ha pogut determinar la presència d'habitatges de forma més o menys rectangular amb murs principals de pedra, juntament amb altres secundaris construïts amb un estret sòcol de pedres i alçat de terra i tova. Aquests habitatges semblen disposar-se adossats a un primitiu mur o muralla que s'observa sota la muralla de la fase posterior d'època islàmica.

Entre les troballes destaquen un nombre considerable de ceràmiques a mà en bon estat de conservació, entre les quals abunden tant grans contenidors d'emmagatzematge com altres recipients de dimensions més reduïdes com gots, gerres i olles destinades al processament i consum d'aliments. És per açò que s'interpreta una diferenciació dels espais entres aquells destinats a magatzem enfront d'altres on es desemvoluparien altres activitats més domèstiques o productives. 

Materials trobats al Tossal de la Vila

Un altres aspecte destacable del poblat pre/protohistòric són les seues llars, de les quals almenys dues d'elles presentaven una forma circular o el.líptica, delimitada amb revora.

El final del poblat va ser causat per un incendi que aparentment va ser bastant generalitzat, la qual cosa ha afavorit la conservació d'un registre arqueològic en molt bones condicions, si ben sol en aquelles zones no alterades per l'ocupació posterior d'època islàmica.

Ceràmica trobada al Tossal de la Vila

EL TOSSAL DE LA VILA EN ÈPOCA ISLÀMICA (Segle X de l'Era)

La segona fase d'ocupació es va produir més de 1500 anys després de l'incendi amb el qual va finalitzar el primer poblat i sobre les restes d'aquest, aprofitant-les en part.

Així, l'assentament d'època islàmica es presenta delimitat per una muralla amb bastions en la cara exterior, tant de forma semicircular com quadrats.

La tècnica constructiva d'aquesta muralla, de pedra en sec, no ha afavorit la seua conservació, i suggereix també un alçat no massa desenvolupat, potser completat mitjançant superestructures de fusta.

Vista aèrea Tossal de la Vila

A l'interior de les excavacions han determinat la presència d'habitatges adossats a la muralla que es disposen separats en diferents llocs, i que en dos casos reprodueixen aparentment el mateix esquema tant en distribució com en dimensions, en un plantejament de dos àmbits contigus en el qual el primer d'ells, possiblement descobert o amb coberta perible, donava accés al segon àmbit.

 Aquest assentament d'època islàmica es caracteritza per l'escassetat de restes de cultura material (com ara algunes olletes ceràmiques amb decoracio acanalada fetes a torn lent) i d'activitat domèstica (fauna, llavors, etc), aspecte que dificulta la seua interpretació, però al mateix temps suggereix un caràcter contrari a la seua consideració com un hàbitat perllongat en el temps amb molts habitants.

Ceràmica trobada al Tossal de la Vila

El context polític i social del segle X en la Península Ibèrica, de gran inestabilitat tant als inicis com al final del segle, permet plantejar la hipòtesi de la seua consideració com a campament fortificat, potser en actiu en breus i determinats períodes d'inestabilitat amb necessitats de control del territori, aprofitant la seua estratègica posició de gran visibilitat i domini sobre l'extrem sud dels corredors de la rambla Carbonera i de les Coves que conflueixen al final de la cadena muntanyenca al Pla de l'Arc.

Excavació Tossal de la Vila

Quaderns de la prehistòria i arqueologia de Castelló

Tossal De La Vila / Sierra Engarcerán by AD&D 4D on Sketchfab

Llocs d'interès: La nevera de la Serra

La nevera de la Serra s'encontra a 750 metres d'altitud. Si arribem a la Serra d’En Galceran per la carretera dels Rossildos, trobarem a l’entrada del poble una font amb un abeurador. Situats en aquest indret, ens dirigirem cap al carrer de baix, on a uns 100 m, enfront d’una barana metàl·lica que trau el cap al barranc, a mà esquerra, veurem una paret amb una petita reixa a nivell de terra, que té aspecte de depòsit d’aigua, som a la nevera de la Serra una de les més ben conservades de la província de Castelló.

Localització de la Nevera

Aquest pou de neu, orientat cap al nord, degué tindre una capacitat superior als 300 m3.

L'any 1977, va ser reconvertit en un depòsit d'aigua municipal. La porta va ser parcialment tapiada i va atényer el nivell actual del carrer i, per aquest espai reomplit, es van introduir les canonades que canalitzaven l'aigua des de l'exterior.

Cúpula de la nevera

L'accés des de l'exterior es facilita mitjançant un esglaó. Pel que fa al mur del pou, de maçoneria de pedra travada amb morter de calç, té un gruix 0,9 m.

La coberta del depòsit és una espectacular i preciosa volta de falsa cúpula construïda amb maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, la qual forma una volada interessant, que finalitza amb una obertura zenital formada per quatre carreus de pedra saulosa. La profunditat total de la nevera és de 9,3 m.

Plànol de la Nevera de la Serra

La part exterior està formada per un mur a la part nord, metre que per la part sud s'accedeix a peu pla a la part superior de la coberta.

Aquesta tenia un túnel de desaigüe que s'obria cap al vessant del barranc, després de recórrer uns 30m., el qual va ser cegat amb formigo als anys 70, quan va ser convertit en depòsit d'aigua municipal.

La Nevera de la Serra restaurada

La nevera degué ser bastida a la segona meitat del s. XVII i pertanyia als barons de la Pobla i de la Serra d'En Galceran. A partir de l'any 1699 la nevera va passar a ser propietat municipal, des d'aleshores el Consell de la Vila va ser l'encarregat de fer les reparacions en la nevera. També van ser els jurats municipals l'encarregats d'omplir la nevera i vendre la neu.

Interior de la nevera

Probablement, el serratins i les serratines degueren ser els principals consumidors de la neu de la nevera. El Consell de la Vila degué vendre-la als veïns a un preu mòdic, fins i tot de franc per als malalts.

En anys d'abundància, també degué vendre neu a les viles de la Plana Alta, els quals comportaven uns petits ingressos a les arques municipals. És possible que la neu també arribara a la ciutat de Castelló sempre que la distància a Castelló no superara els 55 km. La nevera de la Serra degué emmagatzemar neu fins a l'inici del s. XX.

Exterior sud de la Nevera

L'exterior de la Nevera ha estat recentment restaurat per l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran.